8 DE MARZO DÍA DE LA MUJER TRABAJADORA

8 de març 2010. En lluita contra la feminització de la pobresa!

Secretaria de la Dona del PCE / març 2010.

Aprovat en el Comitè Executiu del PCE el 6 de febrer 2010.
És alarmant la feminització de la pobresa. Les conseqüències de la crisi econòmica a Espanya estan repercutint sobretot en les dones de la classe treballadora, especialment les joves i les immigrants, i la situació no millora. La major part de les persones pobres i excloses de la societat i sense cobertures som dones. Espanya és el paradigma d'atur estructural, sent la taxa d'atur femení del 19%. El nostre mercat de treball es caracteritza principalment per l'abús de la temporalitat i la contractació a temps parcial, especialment per a les dones, així com per la discriminació salarial, que se segueix mantenint entorn d'un 30%.

D'altra banda, la baixa taxa d'activitat femenina demostra que les cures segueixen recaent quasi en exclusiva en les mateixes.La disminució de la renda familiar tant per la precarització de les condicions de treball, per l'atur i per la disminució del salari real, produeix efectes molt negatius en les dones.El raquític estat del benestar no avança sinó que retrocedeix. Menys pressupost per a la llei de dependència, privatització dels serveis públics i retallada de les pensions, el que perjudica especialment a les dones que són quines finalment assumeixen els treballs familiars bàsics de la vida.Al mateix temps estem patint un atac polític i ideològic sobre els drets conquistats pels moviments de dones.

Les polítiques per a la igualtat de gènere reben forts atacs per part de la dreta política, el sistema judicial i l'església catòlica. Són exemple d'això, les declaracions públiques del jutge Serrano en contra la llei de violència de gènere, afirmant que hi ha moltes denúncies falses i que aquesta llei és fruit de la “dictadura del feminisme radical” o les de l'Arquebisbe de Granada en contra de la llei de l'avortament, comparant-la amb els crims d'Hitler.Des de la Secretaria de la Dona vam manifestar que és necessària l'expansió de la despesa social per acabar amb la desigualtat.Una major provisió pública de béns i serveis socialment essencials: educació, sanitat, atenció a la dependència, programes d'integració social, habitatge públic, transport…, fixant com objectiu arribar a els nivells de despesa social dels països del nostre entorn, és la segona via per a una expansió selectiva de la demanda.

És l'exemple més clar de com l'atenció a les necessitats socials pot traduir-se en l'increment de l'ocupació estable i amb drets, sempre que aquest vinga de la mà d'una expansió directa de l'esfera del sector públic en l'economia.Una part gens menyspreable d'aqueix treball socialment necessari es realitza en l'actualitat, ocult després del mantell del treball domèstic i, més recentment, amb la “globalització del treball de cures” a càrrec de mà d'obra immigrant majoritàriament femenina.

La transformació d'aqueix treball ocult en ocupacions socialment reconegudes és un imperatiu en una societat amb menor desigualtat de gènerePer tot això és necessari:

• Jornada laboral 35h per llei, sense reducció de drets.

• Repartiment equitatiu del treball i de les responsabilitats entre dones i homes.

• Ocupació estable i amb drets.

• Igualtat salarial.

• Dotació pressupostària, aplicació i desenvolupament de les lleis d'igualtat i de dependència.

• Polítiques municipals per a fer les ciutats habitables per a les dones.

• Reforma fiscal. Que pague més qui més té, per al desenvolupament d'ocupació pública estable per a les dones.

• Abolir l'explotació sexual per llei.